Núm 02-07...24
2002. Sèrie de divuit obres, 146 x 114 cm.c/u. vermell i blanc, blanc i negre. Pintura. 130 x 97 cm c/u. vermell i negre.

It consists of a series in black and white, one in red and white, and another in red and black, where the sensation of absence of perspective is deeper and gets closer to the idea of being its own icon. Bayona recovers this concept of icon with a perspective look at his own development process and clearly explains the interest he shows in painting not as a body, but as an image.

cat/
Es tracta d'una sèrie en blanc i negre, una en vermell i blanc i una tercera en vermell i negre, on aquesta sensació d'absència de perspectiva és més pronunciada i s'aproxima a la idea d'icona d'ella mateixa.Aquest concepte d'icona el recupera Bayona en una mirada en perspectiva sobre el seu propi procés evolutiu i explica clarament l'interès que mostra per la pintura no com a cos, sinó com a imatge.

Sheva
2002 - 03. Sèrie de sis obres, Pintura 146 x 114 cm c/u

The series that has Sheva as a generic title. Giving continuity to the speech on painting as a language, Bayona reflects in the execution of this series on the idea of the evolution of painting and incorporates the concept of error. In fact, he establishes a link between what in the art world has been called chance and what in the field of science has been considered as an error. Thus, error is dealt with as a status within the research process. Error as a chance and fortuitous contribution caused in a certain line of research. Totally flat, very absorbent images, centripetal for the density of their colour, unlimited by the possibility of the sample…

cat/
La sèrie que duu Sheva com a títol genèric. Donant continuïtat al discurs sobre la pintura com a llenguatge, Bayona reflexiona en l'execució d'aquesta sèrie sobre la idea d'evolució de la pintura i hi incorpora el concepte d'error.De fet, estableix un vincle entre el que en l'àmbit de l'art s'ha convingut a anomenar atzar i el que en el camp de la ciència s'ha qualificat d'error. Així doncs, l'error tractat com un estat del procés d'investigació. L'error com a aportació atzarosa i fortuïta suscitada en una determinada línia d'investigació. Imatges totalment planes, molt absorbents, centrípetes per la densitat del color,il·limitades per la possibilitat de la mostra…

Mapes d'Europa
2002-03. Sèrie de quinze peces, Imatge digital 70 x 70 cm c/u

Geopolitical maps have a strong power of attraction, a strange capability to seize us in search for a conceptualised identifi cation. It is an amusing and fascinating intellectual exercise. They contain information of different types, part of it unquestionably built from physical referents, but most of it totally artifi cial. However, they offer the most faithful representation of the territory.
The current moment of thinking over Europe has similarities with Bayona's thinking over painting. Therefore, the logic Bayona has applied to his pictorial production is applied from the offi ces of the leaders of this union of states. Only aims and method separate them. Bayona builds another structure through infography and starting from the inner structures of the system of each map. He isolates regions and communities and then reorders them following two patterns: superposition and orientation according to the 4 cardinal points.
The system used by Bayona acts giving a similar dimension to the original structure, but changes its sense substantially. The resulting new structures are unlimited. Even though they may seem organized around a centre, the fact that they are repeatable and juxtaposed provides an element of total decentralization. Bayona suggests these new landscapes conserving the proximity of memories, of recognition or homesickness evoked by cities, towns or geographical areas.
There is no refusal of these realities, but a distant and methodical construction expressed —as in the type of painting he had dealt with previously— through a neutral pattern and a chanceful code of application of a variant. We rediscover an acid but ironic point which does not get to raise criticism in the literal sense, although making evident the contradictions that arise when the territory is delimited and analysed.
The process by which we make an interpretation of territorial bodies depends strictly on preconceived ideas, on one hand, and of projected ideas, on the other hand.

cat/
Els mapes geopolítics tenen un enorme poder d'atracció, una capacitat estranya d'atrapar-nos a la recerca d'una identifi cació conceptualitzada. És un exercici intel·lectual divertit i apassionant. Concentren informació de diversa índole, una part indiscutiblement construïda des d'uns referents físics, però la major part totalment artifi cial. No obstant, ens ofereixen la representació més fi del del territori.
El moment actual de repensar Europa presenta símils en el repensar la pintura de Bayona. Així és que des dels despatxos dels dirigents d'aquesta unió d'estats es practica la mateixa lògica que Bayona ha aplicat a la seva producció pictòrica.
Solament els distancien els objectius i el mètode. A través de la infografi a i partint de les estructures internes del sistema de cada mapa, Bayona construeix una altra estructura. Aïlla regions i comunitats per després reordenar-les seguint dues pautes: la superposició i l'orientació segons els 4 punts cardinals.
El sistema que usa Bayona actua donant unes dimensions similars a l'estructura originària, però en canvia substancialment el sentit. Aquestes noves estructures resultants són il·limitades. I si en un primer moment ens poden semblar ordenades segons un centre, el fet que siguin repetibles i juxtaposades ens aporten un element de descentralització absoluta.
Aquests nous paisatges ens els planteja Bayona conservant la proximitat dels records, del reconeixement o la nostàlgia que les ciutats, els pobles o les zones geogràfi ques ens desperten. No hi ha una negació d'aquestes realitats, sinó una construcció distant i metòdica que s'expressa, com en la pintura que havia tractat anteriorment, a través d'una mostra neutra i un codi atzarós d'aplicació d'una variant. Redescobrim un punt àcid i irònic que no arriba a plantejar una crítica en el sentit literal, tot i posar de manifest les contradiccions que s'esdevenen en acotar i interpretar el territori.
El procés a través del qual practiquem la lectura de les entitats territorials depèn estretament de les idees preconcebudes, d'una banda, i de les idees projectades, de l'altra.

Mercè Alsina
text, catàleg Mapesd'Europa, Museu d'Art Jaume Morera , 2004 

21º
2004. Sèrie de quatre peces, Imatge digital 90 x 120 cm c/u

In this suggestion, called 21º , he refers again to the conceptualisation of images through their perception. As simple as referring to the conditions of contemplation of landscapes (21º C is the recommended temperature to keep a building's interior warm), in the context conditioning our interpretation. And this is how, very often, the look we have on things is constructed over a distance.
The distance that, in Bayona's work is the theme per se . But, moreover, Bayona incorporates this landscape image to painting. And the application he makes of painting gets even more distance when it uses the calculus and application through the computer, using an automatically applied pattern. The result offers a sensation of looking at the landscape from the inside. The final topic is no other than the distance recurrently commented on this text..

cat/
En aquesta proposta, titulada 21o, torna a referir-se a la conceptualització de les imatges a través de la seva percepció. Tan simple com al·ludir a les condicions de contemplació del paisatge (21o C és la temperatura recomanada per mantenir càlid un interior) en el context que condiciona la nostra lectura. I és així com molt sovint la mirada que practiquem sobre les coses està construïda sobre una distància.
La distància que en l'obra de Bayona és tema per se.Però, a més, Bayona incorpora aquesta imatge del paisatge en la pintura. I l'aplicació que fa de la pintura adquireix encara més distància quan se serveix del càlcul i l'aplicació a través de l'ordinador, utilitzant una pauta de trama que s'aplica automàticament.El resultat ens ofereix una sensació de mirar el paisatge des d'un interior. El tema final no és altre que la distància tan recurrentment comentada en aquest text.

Mercè Alsina
text, catàleg Mapesd'Europa, Museu d'Art Jaume Morera , 2004 

L'aparador
2006. Sèrie de vint-i-una peces, Fotografia 72 x 54 cm c/u.

Different photographic views of the town, with a few partial exceptions, most of which are inhabited, act to support phrases about ideas, conceptions or impressions of reality, that Bayona has asked for, expressively, from different people.The media and social context of the time have agreed that the thoughts on immigration have finally attracted the totality of all twenty-one reflections that are picked up in the action.
Bayona works at a respective distance from the subject, which reminds us of his attitude towards paintwork in the 1990´s, when he explored paintings as images of art in a personal revision, unique to the evolution of this art and of its icons. Through photography, Bayona once again chooses distance – but not separation – to tackle matters on which it is very difficult to have an opinion.
The author really has to make an effort to remain looking from another perspective.This distance from the observation reduces the problems to do with relating oneself socially in the city, such as isolation, loneliness… an issue that doesn't just affect the immigrants themselves.
The slogans are not politically correct expressions, nor do they respond to a single ideological tendency. They are simple expressions, all of which are outside the general context, and are one – amongst many possibilities – of the contemplations of anonymous thought.

cat
Diferents vistes fotogràfiques sobre la ciutat, amb poques excepcions parcials i majoritàriament inhabitades, serveixen de suport a frases sobre idees, concepcions o impressions sobre la realitat, que Bayona ha demanat expressament a diferents persones. La conjuntura social i mediàtica ha propiciat que les consideracions sobre immigració hagin finalment centrat la totalitat de les vint-i-una reflexions que es recullen en la intervenció.
Bayona treballa amb una distància respecte del tema que ens recorda la seva actitud respecte de la pintura en la dècada dels 90, en què va explorar la pintura com a imatge de la pintura en una revisió personal i particular de l'evolució d'aquesta art i de les seves icones. A través de la fotografia, Bayona escull de nou la distància – que no la separació – per atacar qüestions en les quals és molt difícil abstenir-se d'opinar. I l'autor realment fa un esforç per mantenir-se en un altre pla.
Aquesta llunyania de la percepció posa de relleu els problemes del relacionar-se socialment a la ciutat, l'aïllament, la soledat... qüestió que no solament afecta al col·lectiu de persones immigrades.
Les llegendes no són expressions políticament correctes, ni responen a una única tendència ideològica, són simples manifestacions, totes elles fora d'un context més genèric i que són un – entre els possibles – reflex del pensament anònim.

Mercè Alsina
Confluències en un interval o mapes en la memòria / cicle a cura de Mercè Alsina L'Aparador, Museu Abelló, Mollet del Vallès, entre els anys 2005 i 2006